.jpg)
.jpg)
a la barana dels teus dits
m’he posat barrots als ulls
verticals
horitzontals
per no veure totalment el buit
m’aferro
puc notar la teva pell
sentir la teva escalfor
amb els ulls aclucats et sento a prop
quasi dins meu
en obrir els ulls
em desperto
torno al meu malson
a la realitat
el meu món particular
12 comentaris:
sovint és refugi, allò que busquem als dits que estimem.
Moltes gràcies per participar a la meva proposta
els dits busquen , troben..
Jo també escric poemes:
http://descans.blogspot.com/search/label/P.Q.C.
veig que també participes en el joc d'en Jesús Ma...
cru, rebuig és el què em suggereix la imatge poètica, l'altre la reitera...
salut mq
Que guapes les fotos! els plans i la llum m'agraden molt, i les paraules com sempre, que haig de dir...
Petons estimat
ma-gra-da!
Hola Mq,
Paraules escollides plenes de sentit i sentiment.
Salut
M´agrada com descrius el que les imatges ens mostren.
Genial !!!
Imatges poétiques o poema visual?
Qualsevol de les dues definicions serveixen perfectament per nombrar el text o les imatges.
Gràcies per pasar pel meu blog.
Una abraçada.
A vegades el desig pot ser proper, d'altres, la realitat pot ser distant...
A vegades els dits poden ser un alberg càlid de sentiments, d'altres, ens aixopluguen de pluges de malsons...
Uns versos genials, com sempre! I les fotos, m'encanten!
Una abraçada!
a vegades encara queens tapem els ulls podem sentir... que és lo important... o lo difícil!
a vegades els silencis són per sortir-ne victoriós.
salut mq..
i bon estiu
Publica un comentari a l'entrada